Diarios de Motocicleta de Walter Salles segona pel·licula del cicle de cinema Sud-Americà Juliol 15, 2008
Posted by cjtona in Agenda, cinema.add a comment
Any estrena: 2004
Durada: 128 min.
Direcció: Walter Salles
Guió: José Rivera
Intèrprets: Gael García Bernal, Rodrigo de la Serna, Mia Maestro, Mercedes Moran, Jorge Chiarella, Gabriela Aguilera…
Fotografia: Eric Gautier
Música: Gustavo Santaolalla
Idioma: Castellà
País: Argentina, Xile, EUA i Perú
Web: http://www.motorcyclediariesmovie.com/
Premis: l’Oscar en la categoria de millor cancó amb “Al Otro lado del río” de Jorge Drexler. A Cannes guanya el Gran Premi Tècnic Eric Gautier, el Premi François Chalais i Premi del Jurat Ecumènic. En el festival de Sant Sebastià guanya el premi de la Juventut.
| SINOPSI | ||
| Al 1952, dos joves argentins es van llançar a l’apassionant experiència de recórrer de cap a cap el continent sud-americà. Una aventura de vuit mesos i dotze mil quilòmetres per Argentina, Xile i Perú fins a arribar a la leproseria de San Pablo, la més gran de tot Llatinoamèrica. Alberto Granado, bioquímic de 29 anys, i el seu amic Ernesto Ché Guevara de la Serna, estudiant de medicina, s’apartaven de les seves còmodes llars de Buenos Aires per iniciar una odissea trepidant a dalt d’una desmanegada moto Norton 500 de 1939 anomenada, no sense un xic d’ironia, “La Poderosa”.
La pel·lícula relata la història d’aquest viatge d’un jove Ché Guevara de 23 anys que es llença a la carretera per la inquietud de coneixement, divertiment i plaer i se li acaba convertint en un viatge de coneixement, desesperació i ràbia. El radical canvi que pateixen ambdós personatges, sobretot el Ché (esplèndid Gael García Bernal que comença a olorar l’Óscar) marcarà un decisiu punt i a part en les seves vides. Aquest film del brasiler Walter Salles, de qui no vèiem res per aquí des de Estació Central do Brasil, explica, amb llenguatge de “road movie”, un dels capítols del llibre de memòries escrit pel mateix Ché i d’un llibre escrit a propòsit del viatge per Alberto Granado. L’interès que pot despertar l’argument no desmereix en res una estupenda banda sonora i una magnífica fotografia arrencada a l’espectacularitat dels paisatges andins, rodats amb una qualitat estètica molt interessant cada vegada més comuna en el cinema brasiler (no oblidem que Walter Salles va ser, per exemple, un dels productors de Cidade de Deus). Ens trobem davant d’una pel·lícula de bona factura que si es suma a l’interès que pot despertar el tema, la converteixen en una lliçó de bon cinema i de història per entendre la figura del Ché. A propòsit d’això, l’eslògan de promoció de la pel·lícula ens marca un punt de reflexió: “ Deixa que el món et canviï i podràs canviar el món”. |
||
